Salta al contingut principal

Torna a ser dilluns

Torna a ser dilluns.

Aquesta nit he dormit poc. Els jocs ompliren la companyia del vespre d'ahir, el telèfon m'ha desvetllat repetides vegades. El cafè amb prou feines aconsegueix foragitar la son i els somnis reclamen recuperar el seu tro.

Torna a ser dilluns i he somiat amb la feina i amb la gata. Pobra! Jugava entre les branques, fent de les seves entremaliadures, i acabava caient en un bassal ple de sabó. El resultat: un atac de riure al veure-la coberta d'una manta blanca, tota xopa fins al moll dels ossos. Reia mentres curosament assecava els seus cabells negres, fent que tornessin a lluir com una nit serena. Somnis curiosos, oi?

Torna a ser dilluns i fa dies que no em passava per casa. Somric.

Die Sonne wird heute scheinen! O el que és el mateix... avui el sol brillarà!

Comentaris

absent ha dit…
Sóc company de lletres, potser per tu desconegut, però de paraules somiades i realitats a flor de pell. Et felicito pel blog i les paraules que cada dia prens amb cura i gran encert.

Segueix somiant realitats!
Unknown ha dit…
El sol ha brillat amb totes les seves forces, tal com deies, almenys al Baix Empordà
Martha! ha dit…
torna a ser dilluns: frase repetitiva i de mala gana! fins que sempre pot passar que sgui un dilluns el que ens cannvii la vida.. i llavors qe direm??

petons

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...