Salta al contingut principal

Espectacles

Avui el dia s'aixeca mandrós. No s'ha rentat la cara i amb els ulls clucs camina a les palpentes, sense poder decidir-se entre tornar-se'n al seu jaç o alçar-se amb totes les seves forces.

Ahir al sortir de casa l'espectacle que se succeïa era magnífic. Volia aturar la seva vida deu minuts, apagar el motor, arraconar-se i contemplar les imatges d'un dia que es desvetllava somrien davant seu. Els núvols, la llum, els colors del matí, els camps, els camins, el cel, la seva mirada; tot era especial, tot s'omplia de la màgia de la rosada.

Ahir al tornar a casa contemplava la lluita entre l'obscuritat i els quatre llums del capvespre. Avançava cap a la tormenta dins d'un raig de llum. L'aire fresc colpejava suaument el seu rostre, espantant la xafogor acumulada al llarg del dia, foragitant el mal de cap.

Un dia s'aturarà. Deixarà que la seva vida passi de llarg, que les obligacions s'esperin i que els minuts s'escolin en un racó d'aquests miratges, per gaudir dels espectacles que la natura li brinda i deixar enrere les rutines.

Comentaris

Poeta per un dia ha dit…
... aturar-se i mirar el cel és una de les activitats més recomanades dins i fora de la jornada laboral.... sovint l'especacles que allà es representa és notablement més bell del que hauríem imaginat mai...

Petonets!
robelfu ha dit…
Puguer aturar-se mentre el món giri
mentre siguem part del joc,
mentre el rei no sacrifiqui al peon
per una vida que ja no és vida
per un temps incert i correcte
per un somriure.
Un petonàs
Joana ha dit…
I tant que val la pena aturar-se i deixar passar el temps, només amb els ulls escrutant, el cos atent,i tots els sentits desperts...
Molt maca aquesta reflexió!
salutacions...Passa't per casa!
AGUARELIX ha dit…
Hola, Carme, passo per la recomanació de la Joana... M'agrada el que dius, llegint-ho acompleixo el desig de viure al Vallès o en algun punt a una certa distància de la capital, on passo els dies i on els espectacles --d'aquesta mena, en tot cas-- són més difícils de trobar ;) A reveure!
La Martona ha dit…
Potser no es podia aturar perquè, des de dins el cotxe, era part de l'espectacle...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...