Com un vell amic que torna a casa, que ja coneixes d’abans, del que ja n’has sentit el seu dolor i has compartit el teu. Un dia estrany, curiós. D’aquells que comença amb una eufòria matutina, aquella que arriba per la idea que comences a descobrir allò que tant buscaves, anhelaves i necessitaves. Segueix amb un esmorzar inesperat que també sembla que et porta bones notícies i després, un cap sense rostre et recorda aquella veu amistosa que et parlava i que sempre t’ha acompanyat, a l’ombra, al capdavant, sense fer soroll o guiant la teva pròpia comparsa.
Un dia curiós, es podria dir que bo, però contrasta amb el regust de tristesa de poeta que t’inunda des de la més íntima part del teu ser.
Comentaris