Salta al contingut principal

L'hereu de cal fuster

Aquella nit va decidir anar a cal fuster. Si el seu ajudant no l'havia enganyada, aquella tarda havia tancat ràpidament el taller per marxar a correcuita a cal doctor. El seu primogènit estava a punt de néixer i tot apuntava que seria un part difícil.

Quan tocaren les dotze i ja no hi havien quasi llums a les finestres dels veïns va marxar silenciosa com la nit. Entrà per la finestre de l'altell, jugant-se-la a caure de l'arbre i trencar-se un parell o tres d'ossos, si tenia sort i no s'obria el cap. La finestra estava oberta i a partir d'aquí tot fou bufar i fer ampolles. Encengué una espelma i es mogué per la casa del fuster silenciosament, fins arribar al taller. Un cop allà va començar a cercar tot el que necessitava.

Al matí següent el fuster tornava amb la seva dona i el petit Jaume. Obriren la porta i la trobaren estirada al terra, dormint entre les ferralles i els encenalls. Al seu costat hi havia un bressol acabat de tallar i als seus llavis un somriure de triomf.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...