04 de maig 2010

Pluja i boira

De sobte la pluja torna a ser present dia rera dia. Es barreja amb la boira que envaeix els carrers del poble i una llum tènue de fanals taronjosos banyen els bassals del jardí. La fred s'escola entre els arbres, provinent de la neu intrusa que cubreix el Montseny en un mes de maig curiós.
La crisis persisteix, econòmica i personal. M'endinso en remolins de feina i feina, laboral, estudiantil, casolana, social,... I si no fos pel calendari que marca els dies passar, diria que encara estem a ple hivern... i que les manetes del rellotge s'han congelat. Però el tic-tac esgotador em recorda la voràgine del dia a dia.
Un somriure cau. El recullo i el llanço al món. Potser algú me'l retorni.
Esperançada, resisteixo en el combat de la vida. D'aquí poc, el boxejador deixarà els guants i restringirà els seus propis espectacles.

1 comentari:

barbollaire ha dit...

he trobat un somriure entremaliat fent-me pessigolles i llengotes...

m'ha dit que viu per aquí, mentre es posava a jugar amb una bosseta plena d'abraçades immenses i petons de tots colors.

Com veig que s'ha fet tant amics que no hi ha qui els separi, t'ho deixo tot: somriure, abraçades i petons.

:¬)****

comparteix amb...