Salta al contingut principal

Geek o Freak o Feliç

Si quan estava a primer de carrera algú m'arriba a dir que acabaria seient en una taula imaginant que sóc una alienígena dins de l'univers fantàstic de la Guerra de les Galàxies; o que amagaria verins sota la capa estil àrab del desert com a dóna de la Mitja Lluna que viu en un terreny entre set mars, o que acabaria treballant en móns financers; o que aprofitaria els vaivens del tren per llegir un llibre en anglès a la pda, escoltant-lo a la vegada, sobre històries de vampirs i homes llop adolescents; o que viuria en una llar feliç, tallant la selva en què s'ha convertit el meu jardí amb la persona que estimo al costat...

No sabria si creure-m'ho. Però és ben cert. Del tot cert. Increïblement cert. Geek, freak o feliç, digueu-ne com vulgueu!

Comentaris

Salvador Macip ha dit…
Geek power! És clar que sí!
David Montilla ha dit…
Ningú tu va dir perquè encara que tu no ho has arribat a saber mai, els teus companys de 1er de carrera en realitat eren alienígenes...

Un petó d'un altra geek, freak o èsser feliç.
Jesús M. Tibau ha dit…
la vida ens posa davant del speus camins insospitats. Aprofitem-los
Unknown ha dit…
Segur que feliç! i després el que vulguis.
Anònim ha dit…
...sens dubte...
...feliç!...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...