15 d’abril 2011

la tristesa del final

No fa falta que sigui la crème de la crème, no fa falta que sigui la millor literatura, ni les grans escenes cinematogràfiques, no fa falta que sigui el millor art bohemi o intel·lectual per què t'embolcalli un sentiment agredolç de tristesa davant la seva fi...

Només fa falta que et captivi, que et faci sentir, imaginar i seguir somiant en els mateixos contes de fades que somiaves quan eres una nena... tornant a sentir les emocions d'aquella petita que es creia princesa d'un món llunyà a la realitat.

I arriba l'últim capítol, de l'última temporada, i un cop més notes la sensibilitat a flor de pell... happy end? sentimentalisme barat? Potser sí, na und?

comparteix amb...