A les tardes, quan el sol encara no ha caigut i tu menges alguns cops més tranquil, altres més esverat, et sols adormir al meu costat al sofà estant.
Mirar-te aleshores és com mirar la calma en sí, transmets pau i serenitat i despertes en els qui et miren un desig d'abraçar-te i menjar-te a petons :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada