tag:blogger.com,1999:blog-1549861140999293149.post6761613272918567023..comments2023-10-07T11:52:14.936+02:00Comments on entre somnis i realitats: Vides d'altriCarme Fortiàhttp://www.blogger.com/profile/04617711189337465153noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1549861140999293149.post-53472282521280060702008-08-26T22:14:00.000+02:002008-08-26T22:14:00.000+02:00Sempre trobes moments per aillar-te del dia a dia ...Sempre trobes moments per aillar-te del dia a dia i sumergir-te en el no res del pensament. Són sensacions que m'agraden. Hi ha moltes hores de concentració a la vida diària i quan surts d'aquest cercle ho acabes agraint. Qualsevol excusa és bona per sortir i retrobar-te amb la fotografia o simplement amb l'aborriment. <BR/><BR/>M'agrada la foto d'aquest carreró.<BR/><BR/>Una abraçadaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1549861140999293149.post-48651336377102984642008-08-26T18:00:00.000+02:002008-08-26T18:00:00.000+02:00les presses -diuen- mai són bones...i de fet, viur...les presses -diuen- mai són bones...<BR/><BR/>i de fet, viure al "lloc de sempre" no té perquè condicionar-nos a viure amb presses... sovint ens <I>eduquem</I> a unes conductes que anem repetint i ens falta temps cada dia...<BR/><BR/>llevar-se 10 minuts abans... <BR/><BR/>quan tenia una feina "normal" anava de salt a girona cada dia a la mateixa hora; cada els mateixos embussos i els mateixos problemes per aparcar; un dia, per casualitat vaig marxar 10 minuts abans: vaig fer el trajecte en la meitat de temps i vaig aparcar a la primera... i vaig tenir temps de llegir el diari tot fent un cafè...<BR/><BR/>petons i llepades!gatothttps://www.blogger.com/profile/12465131585852336452noreply@blogger.com