18 d’agost 2010

Delícies del paladar - Perca amb herbes provençals

Te les trobes per casualitat. Una noia s'afegeix a les del club del tàper, que per sort o desgràcia en som unes quantes (el que fa no tenir tiquet restaurant...).

La "novata" (paraula aquí sense cap to despectiu i més aviat carinyós) i amb certa antiguitat considerable, porta bones noves. Una amiga li va parlar d'allò que et cuina tot tornant del gimnàs a les deu de la nit. I si hi ha alguna cosa que et cuini... doncs bé s'ha de conèixer, que per més gust a la cuina que es tingui, sempre va bé descansar algun vespre, no?

Doncs bé, es tracta de Lékué i el seu nou estoig de vapor amb safata. I algunes de les receptes que tenen amagades a la seva web... Doncs bé, us posaré l'exemple del dinar que realment ha estat esplèndid:

Perca amb herbes provençals

Els ingredients senzills i a l'abast de tota cuina: 1 filet de perca, 1 ceba, 1 pastanaga, 1 porro, 1 dent d'all, 2 cullerades d'oli d'oliva, 1 culleradeta d'herbes de provença, sal i pebre.
I el com? Més fàcil impossible. Poses totes les verdures tallades a la juliana a l'estoig de lekue, la perca al capdamunt i amb sal i pebre (més aviat poquet), ho amaneixes amb un xic d'oli i herbes de provença i cap al microones durant 8 minuts i llestos!

Això sí, recordeu posar-ho més temps si el menjar el feu per dos!

13 d’agost 2010

La temptació

De sobte apareix la flaire de la temptació feta objecte. Estava allà, quiet, mirant-me, amb la seva pell esquinçada de xocolata i promeses de deliri.
Feliç aniversari! És l'únic que sóc capaç de dir. Feliç aniversari i internament pensant, fuig, fuig, fuig. escapa't, resisteix, sigues forta...
La olor... m'hi arrossegava ben aprop. Ella, amb els seus ulls plens de vida em deia que n'agafés un tros, petit, petit, no passa pas res.
Mentres jo em repetia, no, no, no, no, ho has de superar. Necessites un grup d'ajuda si hi caus, tu pots, tu pots, tu pots.
Després del pastís van venir els bombons, de totes formes i colors, de xocolata blanca, negra, amb llet, segurament farcits d'avellana... Mmmm. Però aquesta temptació era més fàcil de resistir.

Però finalment aparegueren les llaminadures. Ossets, coca coles petites, ensucrades, àcides, petites petites petites. Per una no passarà... res? I comença el monòleg interior. La temptació versus la fortalesa.
Si has aconseguit dir que no a la xocolata, a aquell pastís artesà de xocolta que segurament es desfeia a la boca, no pots agafar ara una llaminadura, per més petita que sigui. Li faràs el salt! Si ho has aconseguit un cop, pots un altre...
I jo que veia allunyant-se davant meu el flaire del pastís ja desaparegut, amb la salivera de les llaminadures, mentres donava la benvinguda als desitjos de fortalesa. Com un cavaller amb la llança a la mà, havent derrotat el drac, seia davant l'ordinador amb l'alegria (forçada) d'haver derrotat la temptació.

11 d’agost 2010

Finestres

Bessones

Et perds en la foscor que la travessa i et trobes espiant la intimitat dels qui s'amaguen de la llum del sol. Obertes, tancades, velles, noves i fins i tot bessones. Plenes de vida i que et roben l'alè, plenes de tristesa i que et roben l'alegria...
Finestres d'una vida desconeguda i d'un viatge fortuït als somnis d'altres...

09 d’agost 2010

Fortalesa

fortalesa

1 1 f. [LC] Qualitat de fort.
1 2 f. [RE] Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc.
2 f. [AQ] [DE] Plaça fortificada.

1 1 f. [LC] Qualitat de fort.
Forta, necessito ser forta. Fa temps que em ronda pel cap, fa temps que ho sé, i que ho evito. Però potser ja és l'hora que sigui forta.

1 2 f. [RE] Virtut moral per la qual hom afronta el perill amb coratge, suporta l’adversitat sense depressió, etc.
Pocs seran els perills però moltes les tentacions, recuperar el cortage que un cop vaig tenir i vaig perdre en algun revolt del camí, suportar l'adversitat, evitar la depressió i les tentacions que sorgiran de qualsevol racó i encreuament.

2 f. [AQ] [DE] Plaça fortificada.
Faré que la meva voluntat sigui una plaça fortificada, em tancaré a dins assetjant els mals esperits que em recorreran les entranyes.

Fortalesa, necessito recuperar-la. Hi ho faré, batallaré amb el meu millor exèrcit.

06 d’agost 2010

Pluja d'agost

Sento la pluja com cau violentment castigant el terra ja humit. Aigües d'agost que reguen els camps i refresquen un ambient espès i pesat.

Ell m'espera, amb un somriure dibuixat als llavis, fresc i content. Un bon temps per quan es pateixen les calors impassibles sobre una pell que crema suant llàgrimes de mar salada.

Un juny plujós, de núvols i fresca... recordava pocs dies d'estiu i forces mullant-se sota les gotes d'aigua que queien insistents del cel gris que tapava la rutina. Un cel gris com una oficina grisa.
I tornes a l'oficina i el temps torna a acompanyar.

Millor així, pensen els dos, millor sentir la olor de la terra mullada, l'aire refrescat, millor escoltar la pluja mentres llegeixes un bon llibre després d'una altra jornada laboral.

05 d’agost 2010

Quan decideixes tancar els ulls...

La son et busca, nàufraga del temps obsolet que s'ha escapat entre els rumors del mar. Decideixes tancar els ulls, cinc minuts, deu minuts màxim, fins la propera parada.
Els somnis busquen la seva oportunitat per pintar-se davant teu. Amb colors vius et fan sentir la por, l'angoixa, la tristesa, l'alegria, la fortalesa, la felicitat... De lluny sents remugar les paraules d'un vell revisor, la veu metàlica d'una dona de ferro que canta la propera estació, però no te n'adones i ja ets ben lluny del teu destí, explorant camins fins ara desconeguts.

02 d’agost 2010

Desig

Te, llums i bona conversa

Paraules que omplen el xiuxiueig de la gran ciutat. Com cada capvespre, s'amaguen de les mirades curioses i ofeguen els crits de passió rere suspirs apagats imperceptibles.
Seuen envoltats d'altres persones del país, entre el flaire de les flors convertides en fum i la menta en forma de beuratge. Tanquen els ulls i deixen que el suau contacte de la seva pell es dibuixi en la seva imaginació, l'únic lloc on el seu idili és possible.

01 d’agost 2010

Evolució

Veus el temps passar, un dia et trobaves a finals de l'estiu passat, l'hivern arribava llarg i inclement. Amb els indicis de primavera i estiu, conreaves de nou la terra. De sobte preparaves les bosses per començar un viatge esperat que t'ajudaria a recollir forces i quan tornes trobes els primers fruits madurar. Fins que els culls pensant en el primer cop que el vas veure, acabat de sorgir d'una flor...

Evolució, originalmente cargada por Carme Fortià.

comparteix amb...