28 d’octubre 2008

26 d’octubre 2008

La cara fina

Aquella tarda passejava per la Rambla Catalunya. Es dedicava a observar els rostres ambulants, les expressions de fatiga, felicitat, tristesa, estrés, amor, indiferència. Hi havia tantes històries amagades aquella tarda...

Se li humitejaren els ulls i ella mateixa es convertí en un d'aquells rostres d'expressió trista, amb ombres del passat que fan ploure l'ànima.

Acabava de veure un rostre de cara fina, freda, lliscant. Els músculs tensats, la barba que ja no podia créixer, els ulls lleugerament enfonsats, la mirada que encara brillava. Un pitet sota la camisa i un somriure intuït que algú semblava voler esborrar.

Ella també havia vist una mirada que encara brillava en un rostre de cara fina, amb un pitet sota la camisa i el somriure a mig esborrar. Però el pitet s'embrutava i el cos no responia, poc a poc el somriure s'esborrava, la cama feia mal, el pitet s'havia de canviar, no li sortien les paraules, la mirada s'apagava. Un rostre de cara fina que es convertia en un rostre inert, una mirada que brillava en una mirada que esdevenia una lluita constant per fugir d'aquella presó. Fins que morí.

Aquella cara fina que ara mirava s'hi assemblava tant, tant... però la mirada encara brillava, els capricis de la vida no havien tret encara la goma d'esborrar.

No deixis de somriure, encara hi ha esperança... - Xiuxiuejà.

22 d’octubre 2008

Lectures que et transporten...

"El patio de luces"

No era más que un rectángulo de 15 metros por 12 metros, pero la vida y el trasiego que soportaba era comparable a la rambla de la ciudad.

Los cordelajes. Los desagües de aguas pluviales del terrado. La canalización del gas que alimentaba las cocinas y calderas del edificio; los olores la comida, unidos a los humos de la fritanga de la vecina del 2º 3ª, que ahumaba la ropa del tercer, cuarto y quinto piso. El traqueteo de las lavadoras repicando con su tambor de hojalata, y los canarios del 5º 3ª que trinaban cuando los rayos de sol se colaban por la techumbre de uralita verde.

(...)

Paraules que et condueixen al magnífic univers d'una realitat tranquil·la i propera. Paraules que et condueixen olors, colors, miratges, somriures davant de l'avi mirant el tanga o la prostituta... Seguiu llegint. Un bon somiador descobert entre relats i poemes.

Radiografías Neuronales

De ben segur, recomanat!

20 d’octubre 2008

Somnis massa reals

I de sobte em vaig despertar. Sentia el vaivé dels vagons, les vies cridant al nostre pas. Sabia que acabava de viure una gran aventura, d'aquelles difícils d'oblidar però que encara no tenia un episodi final.

Vaig obrir els ulls en el moment en que s'esdevenia un gir. La intriga de la investigació d'una sèrie d'assassinats amb masses coses en comú es convertia en el temor aterrant de malediccions i possessions d'infants que abans hagués considerat dolços àngels.

Va començar a recordar aquella imatge i el cor se li accelerava. S'havia de treure del cap aquella mirada petrificadora, d'un blau clar i obscur a la vegada. Un nen, un monstre, un diable que la mirava. La mà esquerra alçada lleugerament, mostrant-li el senyal de la victòria; la mà dreta, igualment alçada, però amagada sota una bossa de paper acartronat.

Esborra aquesta imatge! Cridava el seu sentit comú. Estava en un estat de semi-consciència esgarrifosa en què la seva ment irracional no seguia les seves pròpies ordres. Estàs al mig del no res, en un tren de la guerra, sense llum, tot silenciós, en un lloc estrany! Esborra aquesta imatge que et glaçarà la sang i torna a dormir, somiant una altra cosa completament diferent.

Però no... la seva ment jugava a entendre per què havien aconseguit endimoniar aquell infant, jugava a intentar trencar l'encanteri de qui estava a punt de matar-los. En aquell tren, en aquells somni... ja no ho podia distingir.

Finalment i sense saber com, aquella mirada gèlida es convertia en un paper blau que destruïen, esmicolant-lo en mil bocins, per evitar que tornés mai més.

17 d’octubre 2008

A la carretera

Conduia tranquil·la, escoltant una veu que li contava versos, lleugeres melodies per un bon inici de dia. Ningú no havia canviat encara el decorat nocturn i els fanals del seu cotxe il·luminaven el camí. Tenia una cua de fons i un company, primer de carretera, del qual preferia mantenir-se a una distància prudent, seguint les normes de la vella escola de civisme.
De sobte la victòria de ser el primer el va trastocar. Semblava que havia perdut completament el control, envaïa el carril contrari, sense la intenció de disminuir. El del camp contrari frenava, li feia llums, però ell no responia, s'hi encarava, fins quedar ambós frenats a un mil·límetre l'un de l'altre. Finalment la víctima de l'espectacle fugia despavorida de tal bogeria, i el protagonista de la història arrancava de nou, de costat a costat en una carretera comarcal, fins quedar-se parat entre el voral i el camp que començava a despertar.
Amb l'ai el cor va aconseguir adelantar-lo, quan ell tot just tornava a la carretera, un ensurt i el camí que segueix, sense intentar entendre què li devia passar...

13 d’octubre 2008

L'Illa

...una realitat

De sobte tornava a sentir aquella melodia que la transportava oceans enllà. Sentia la brisa dibuixant-li un somriure juganer. Els cabells despentinats. Els ulls com dos sols que enlluernaven la mar. Notant com cada segon, cada minut, era un moment de felicitat viscuda.

Nedava entre les rialles que sorgien espontàniament de tothom qui restava a l'illa. Sobrevolava aquells dies, fins que planejà de nou a aquella platja, per quedar-s'hi.

10 d’octubre 2008

La llista de la compra

1. llet
2. espaguettis
3. tortellinis
4. macarrons
5. tonyina
6. torrades
7. embutits: pernil salat, dolç i llom
8. Patates i pastanaga
9. cigrons de pot (2 o 3)
10. cigrons amb espinacs ( o espinacs sols tu mateixa)
11. sèpia.
12. Hamburguesa de vedella
13. crema de depilar
14. Molts petons

09 d’octubre 2008

Blau contra blau

Buida, inexpressiva, freda, llunyana, implacable, inabarcable, perduda.

No hi podia veure res. Flotava davant d'ell, mirant-lo, blau contra blau en un oceà ple de colors. S'anclava en la seva mirada que la deixava sense alè, sense paraules, sense serenitat, sense buidor, falta de tota expressió coneguda.

Moments de Koh Tao

08 d’octubre 2008

Bloquejos

Tenia por. Es bloquejava. Creia que li faltava l'aire, que no aconseguia enfonsar-se, que tornava a surar, que... Sentia la pressió de les mirades dels altres, la pressió de ser més lenta, de no poder. Es bloquejava. No controlava la seva pròpia respiració, el seu ritme anava augmentant, es posava cada cop més nerviosa, sense poder arribar a controlar els seus gestos.

Ell la mirava, take in easy, però ella ja no podia més, necessitava sortir, veure la llum, respirar, sentir-se de nou protegida pels rajos del sol.

Demà ho tornaria a intentar. Demà descobriria el món que el mar li oferia.

Ningú sabé mai què passà l'endemà.

Moments de Koh Tao

07 d’octubre 2008

Timidesa

Seu al seu costat. Els escolta i es queda en un segon terme. Incapaç de participar en la conversa, s'allunya dins seu fins tancar-se amb pany i clau al fons del mar.

Podria ser l'idioma, a vegades li costa entendre'ls, li costa expressar-se, potser aquest és el motiu del bloqueig, o potser és només l'excusa per la seva pròpia inseguretat.

L'instructor un dia els va dir, no penseu, quan esteu a sota l'agua, senzillament relaxeu-vos i gaudiu, no penseu; les dones moltes vegades li doneu mil voltes a les coses i formuleu masses frases que comencen amb un "i si...". No penseu, relaxeu-vos i gaudiu. Un tòpic? Pot ser. Però a vegades m'agradaria deixar de pensar.

Moments de Koh Tao

05 d’octubre 2008

"Guecos"

S'amaga al marge de la finestra, resta immòvil i espera. La llum les atreu cap allà, no sap què busquen, però les observa sempre apropar-s'hi. Veu la que creu que serà la propera presa, aixeca la cua i alça el cap, mira, respira i ataca. La llum ha estat la seva mort.

Moments de Koh Tao

comparteix amb...